|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
||||
|
Dioptria
(LP. Concèntric)
Un disc
doble servit en dues fases— marca el començament de la meva carrera en
solitari, immediatament després d’haver-se dissolt el Grup de Folk.
També és, crec, el primer disc de rock fet en català i a Catalunya. Pel
que fa als continguts, és una crítica ferotge a l’esperit petit-burgès
i a la família cristiano-progressista entesa com a cèl·lula bàsica de
la societat. El Dioptria I pica contra la dona i el II contra l’home,
tot i que no tant, probablement perquè jo en sóc. Es més folky. Al 1978
Edigsa va reeditar l'LP doble "Dioptria I i II" revisat. Al 1992 PDI el
reedità en CD.
Jo, la donya i el gripau
(LP. Edigsa)
Dedicat
al naixement del meu primer fill Pau —o
griPau (Gran Riba Pau)—, que va néixer de part natural a Formentera
sense altra ajuda que les meves dues mans. Molt influït per la cançó
popular catalana d’arrel tradicional i per la Incredible String Band i
enregistrat a l’illa amb un equip portàtil alimentat per bateries (un
Nagra, que és el que s’usava i s’usa encara pel so directe en el
cinema), aprofitant la ressonància natural del pou, el murmuri de les
abelles, etc.L'edició en disc compacte arrivà al 1993, editat per PDI.
Electròccid àccid alquimístic xoc
(LP, Movieplay-Série Gong)
Clausurada
l’etapa bucòlica de Formentera, el meu
desig era reincorporar-me a la moguda amb un disc de rock dur, tirant a
heavy, raó per la qual vaig buscar l’acompanyament de músics valencians
(a BCN, entre progressistes, laietans i l’ona mediterrània, estaven
tots capficats en la recerca d’arrels i d’estils propis i no hi havia
qui fotés canya: hi havia molt de cap i poc estómac, que és el que a mi
m’interessava). Amb tot, em va costar convèncer els valencians que fer
rock en català era possible. Al 1992 aquest treball és reeditat en disc
compacte per Fonomusic.
Licors
(LP, Movieplay-Série Gong)
Movieplay
em convidà a un concert a Madrid que es
va suspendre. No teníem calers per tornar i l’editora ens proposà fer
—improvisar— un nou disc. Però quan només teníem les bases fetes, la
discogràfica va tallar l’aixeta i el disc es va quedar a mitges, I
nosaltres, castrati. Finalment, al cap d’un any, sorgí la possibilitat
d’acabar-lo amb Daevid Allen (de Soft Machine, Gong, etc.) al seu
Bananamoon Observatory de Deià, Mallorca, amb un Revox de 4 pistes i
molta imaginació. Aquí, en sintonia amb ell, vaig poder aplicar a fons
la tècnica de collage ja assajada al Dioptria I, i per primera vegada
vaig entrar en el que més tard he sabut que se’n diu un estudi
electrodomèstic. També aquí, encara que el disc seguia sent de
Movieplay, vaig començar a familiaritzar-me amb les idees i tècniques
d’autoproducció i autoedició. Fonomusic reeditarà Licors en disc
compacte l'any 1996.També hi ha dues reedicions especials posteriors en
CD: una edició especial remasteritzada (Time-Warner/Dro), i una
reedició de 2 CDs en 1 amb "2003 Electròccid àccid alquimistic
xoc/Licors", amb les portades superposades (CD, Time-Warner/Dro).
Rollo roc
(Single, Edigsa)
Amarga Crisi
(LP, Edigsa)
Aquest
títol s’ha de començar a llegir a partir de
la sisena lletra, de manera que diu: “a Cris i a Marga...” Dedicat a
dues germanes simbolitzades a la portada i la contraportada per un
crisantem i una margarida, es convertí en el primer disc enregistrat a
l’estudi-hotel Ibiza Sound, amb l’enginyer Brian Humphries (el de
l’Ummagumma de Pink Floyd). El vaig dur a terme amb els que jo
considerava els millors músics que havien tocat amb mi al llarg de tota
la meva carrera. Ho van fer molt bé però els seus estils tenien molt
poc a veure entre si… i el resultat quedà bastant lluny del que jo
esperava. PDI reedita el treball en disc compacte al 1993.
Transnarcís
(LP doble -3 cares-, amb llibre, llibrets i perfums Edicions de l'Eixample)
Maria
del Mar Bonet em demanà cançons. De flors.
N’hi vaig fer una dotzena llarga però a ella, molt seva, només n’hi va
agrada una. Al cap dels anys, les vaig agafar i, conjuntament amb
quatre temes relacionats amb la novel·la Ena que acabava d’escriure, en
vaig fer primer un espectacle i després un llibre-disc-objecte de regal
dissenyat i editat per Saura-Torrente d’Edicions de l’Eixample, amb dos
LPs transparents, set perfums, un elixir de llarga vida, etc. Pel que
fa al contingut, és una alegoria de la distància que em separa de la
Nova Cançó… i pel que fa a la forma, és una reedició de la crisi
anterior.
Nadal
(Single, Ed. de l'Eixample)
Disc Dur
(LP, On the Rocks 2001/CD)
Tancada
l’etapa floral amb ínfules jazzístiques i
superada la profunda crisi de la cançó i el roc deguda per una banda a
la recuperació del govern autonòmic després de la mort de Franco i per
una altra al booom de la moguda madrilenya, jo em sentia dèbil, abúlic
i desubicat. No comprenia ben bé què estava passant, ni qui era, ni
quin podia ser el meu paper dins el nou panorama. Els líders del nou
rock, però, em van reivindicar i Pep Sala, líder de Sau, s’oferí a
produir-me aquest disc, que segons ell m’havia de tornar als altars. El
single promocional editat per "On the Rocks" fou
"Turronet-Epíleg".
De riba a riba
La Col·lecció del Taller 7
(CD, Taller de Músics)
En
complir-se el centenari del naixement de la meva
àvia Clementina Arderiu, Isabel Segura em proposà de musicar alguns
poemes seus. Més tard, en complir-se el del meu avi Carles Riba, em
suggerí que, ja posats, ho intentés també amb ell, cosa que suposà per
mi un gran repte però també un desgreuge respecte de certes
manifestacions emeses en la meva joventut. Amb els anys havia anat
sentint la seva herència, i em feia gràcia que finalment fessim alguna
cosa junts, encara que fos a títol pòstum… per convertir-lo en el
millor lletrista del roc autòcton. O del que fos. El Taller de Músics
m’oferí la seva Big Band, capitanejada per Xavier Maristany, per dur a
terme un concert amb tot aquest material. El resultat és menys
experimental i trencador del que jo pretenia, però real, consistent.
Cosmossoma
(CD Matriu/Martàs distribuït per Nuevos Medios)
El meu
fill Caïm, que se n’anà a fer l’últim any
d’EGB als EEUU i tornà convertit en un excel·lent guitarrista i un gran
músic en potència, i el seu germà Pauet, un boig dels ordinadors de
tota la vida i un expert manipulador d’imatge, formaren el grup
Pastora, que, a proposta meva, acceptà acompanyar-me en els directes.
Al cap de poc, però, se’n cansaren i proposaren crear un espectacle de
cap i de nou, més actual i més tecno. Així és com sorgí aquesta
història sobre Gaia i la nostra relació amb ella i així és com sorgí
aquest CD, enterament enregistrat a casa, per primera vegada, amb un PC
i uns quants perifèrics. El primer autogestionat i autoproduit.
Astarot Universdherba
Edició en llauna de conserves de l’escandalós concert experimental del Canet Roc 77 amb Perucho’s
(CD G3G/matriu/matràs)
Durant
els treballs de recerca de materials de cara
a l’exposició Alter Músiques Natives (a propòsit de l’experimentalisme
musical a Catalunya) impulsada pel KRTU, vam trobar un enregistrament
en bon estat de la meva provocativa actuació al Canet Roc 77 amb els
Perucho’s. Julià Guillamón, Víctor Nubla i jo —els comissaris de
l’exposició—, coincidirem en la conveniència d’editar-lo i finalment
fou G3G qui n’assumí la responsabilitat. Per recalcar el seu valor com
a document històric i com a de gamberrada experimental, el vam editar
en un CD hermèticament tancat dins una llauna de conserves dins la qual
hi havia també, a més del text, la informació i alguns assaigs sobre el
tema, una tirita, una aspirina i les males crítiques de l’època
rebregades i aixafades pel meu propi peu.
Joguines d’època i capses de mistos
recopilatori dels primers singles conjuntament amb els de Pau i Jordi
(CD ed matriu/matràs i distribució Picap)
Joguines d’època i capses de mistos
reddició del disc Joguines amb nova caràtula de Miquel Àngel Joan (Llonovoy)
(CD ed matriu/matràs)
Jisàs de Netzerit
(CD produït per Matriu/Matràs i encartat al llibre-CD
“Jisàs de Netzerit o capítol zero de la guerra de les galàxies” (Columna)
Amb il·lustracions de Max, Pau, Pere Joan, Alex Fito, Gabi i Linhart.
I amb col·laboracions d'Enric Casasses, Comelade, Sisa, Jordi Pujol, Ignasi Pujol, Marc Miralta,
Roger Mas, Pomada, Sabor de Gràcia i un llarg etc.)
L’any
vuitanta i pico ens van encarregar al Toti
Soler i a mi un recital de nadales tradicionals. A partir d’aquí el
projecte Jisàs de Netzerit començà a créixer fins a convertir-se en un
guió de comic que havia de il·lustrar Max, el de Peter Punk. Avatars de
la vida, però, van fer que el projecte quedés en via morta fins l’any
2000 en què, des que el Toti es trobava ja en una altra onda, vaig ser
jo qui n’assumí la responsabilitat musical i, en homenatge al moviment
de principis de segle (estic escrivint una història de la música del s.
XX i considero aquest un moment clau) li vaig imprimir una estètica
dadà, cosa que quedà reflectida en el títol. És la història de Jesús
explicada en clau de futur galàctic situat d’aquí a 2000 anys,
contrastada amb la que expliquen les nadales tradicionals, que són la
crònica del que succeí 2000 anys enrera.
Virus laics
(CD Matriu/Matràs, distribuït per Nuevos Medios)
Enregistrat amb la Dic Emsembla i les col·laboracions especials de Guillem Aguilar al baix,
Roc Albero a la guitarra, Vicius Millaret al digeridú, CaÏm Riba a la guitarra elèctrica,
i la cobla La Principal de la Nit amb arranjaments de Marcel Casellas. CoproduÏt amb Antonio Puertas.
Treball gràfic Adela de Bara
Després de gairebé deu anys
sense treure disc nou (exceptuant reedicions i rareses), vaig pensar
que ja tocava i com que resulta que jo complia 60 anys vaig decidir
fer-me un regal a mi mateix i enregistrar un disc i muntar un
espectacle amb totes les bandes que m'estaven acompanyant en aquells
moments i amb els temes inèdits que giràvem amb cadascuna d'elles. Va
suposar la meva entrada a Cibòrgia.
Jo, la donya i el gripau
Reedició commemorativa dels 40 anys
(CD/DVD/Llibret: Matriu/Martas/La casa calba i G3G. Vinil: Bankrobber)
En ser que el Gripau Pauet
complia els 40 anys, vaig decidir cel·lebrar-ho fent una reedició de
luxe del disc que li vaig dedicar quan va néixer, que al final va
acabar essent una capsa amb el cd, un dvd, un llibret i una carta de la
Mercè Pastor (la donya Mixeires). Em van ben acompanyar en la proesa,
en Miquel Barceló amb una magnígica il·lustració per a l'embolcall,
l'Isaki Lacuesta, donant vida als super-8 del Mario Pacheco i el
Joaquim Jordà, l'esperit de la Mercè rescatat de l'arxiu de
Matriu/Matràs, en Pauet i en Caïm homenatjant a la mare...
Mosques de colors
11 cançons de Pascal Comelade (músiques) i Pau Riba (veus i melodies)
(CD Discmedi)
Després de molt temps de
mirar-nos i admirar-nos amb certa distància, un bon dia vam decidir
fer-nos un homenatge mutu. En Pascal hi posà la via, jo hi vaig posar
els vagons i els hi vaig enviar, ell els va decorar i el Pepino Pascual
va fer tirar la màquina. La cirereta la posa una nova versió del
Taxista.
