migbio5
any 08: Més enllà d’alguns bolos amb els Mil Simonis a Palma de Mallorca, Portocolom, Premià o Abrera i amb Mu a Vilanova, Piera, Masquefa, Vilafranca o el Festus Festival de Torelló, l’any 08 és l’any de Virus laics.
En complir els 60, el Pau decideix celebrar-ho enregistrant un disc amb tots els temes inèdits inclosos al repertori de cascuna de les seves bandes operatives: Mu, Mil Simonis, De Mortimers i Ribaibal (que és la banda familiar: ell, la Memi i la seva filla Aina). Ajudat per l’Antonio Puertas, bateria de Mu i mestre seu en les renovades tècniques d’enregistrament digital, acaba duent a terme el que ell anomena “el primer disc que he fet” (enterament amb les seves mans, vol dir) i que sortirà al setembre amb el títol de Virus Laics.
Des que és un regal que es fa a si mateix, decideix llençar la casa per la finestra i muntar un espectacle de presentació homònim en què les quatre bandes, amb el reforç de La principal de la nit —la mitja cobla del Marcel Caselles, que també col•labora al disc—, actuïn agrupades sota el nom de Dic Emsembla (entre tots, una trentena de músics a l’escenari) i encarregar-li el vestuari a l’Aviv, el rei del reciclatge, que en realitat fa que, després d’un parell d’expedicions a remenar contenidors industrials per obtenir materials, cadascú es confeccioni el seu propi vestit.
L’espectacle s’assaja a la Sala Albeniz de Tiana, amb els equips de so i llum generosament cedits per l'Artur de Croma. Després d’un parell de preestrenes al FIGA ROCK
i al FESTIGÀBAL, es presenta el 20 de setembre amb tota pompa a l’escenari central del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) i es representa a Granollers, a Tiana i a Luz de Gas (BCN), on serà enregistrat per TV3. Altres coses a consignar son les Poetades al Casinet d’Hostafrancs i a la Fudació Palau de Caldes d’Estrac dins la programació de "Poesia i +", l’entrevista que li fan a Costa Brava TV alguns dels simpàtics disminuïts psíquics de la Fundació El Trampolí de La Bisbal, comandats per Maite Cobos, la participació al concert homenatge d'en Sisa a la Plaça de Catalunya de BCN per les festes de la Mercè i, sobretot, la feliç i proverbial coneixença d’en Neil Harbisson, el primer cíborg oficial del món, poc desprès d’escriure, en ocasió del Virus Laics, el Manifest triòptic en què argumenta que gràcies al Hubble ja tots som cíborgs. Jisàs de Netzerit tanca l’any, com ja va sent costum.

any 09: Aquest és un any mogut, mogut i molt complert, en què en Pau gira tots els seus projectes i encara n’hi afegeix de nous. Si ell sol, amb la seva Poetada, fa recitals a Caixa Fòrum i a la III Trobada de poesia dels Amics de les Arts a Terrassa, fa d’estació poètica, a la Plaça del Diamant, d’un bus turístic que fa un tour per la Barcelona Àcrata o intervé a l’Oda del Vedmut, dins el marc de FESTIGÀBAL (Festes de Gràcia), amb una irònica Oda al palillo acabada de composar, ell tot sol però amb  amb guitarra fa instituts —l’IES Isabel de Villena, on va estudiar, i en ocasió de l’homenatge a la seva directora Carme
Serrallonga, l’IES Alexandre Satorras de Mataró que celebra el seu cinquantenari i disposa d’una orquestra-coral que l’obsequia amb una magnífica versió de l’Helena desenganya’t i després li fa donació de les partitures, l’IES Menendez i Pelayo de Barcelona, convidat per la Tònia Passola, on té un èxit inesperat que fa que se li esgotin els bisos— o fa Ribaibals: a Banyoles, a Cassà de la selva, a Sant Gregori de Girona, al Teatre Municipal de Palma… Però amb els grups tampoc no es manté ociós: si amb De Mortimers fa un dels últims bolos de Metralletres —l’espectacle que van muntat per poder fer bolos fora de la temporada nadalenca— a Manlleu, i amb Mu fa un bolo significatiu a l’Slàvia de les Borges Blanques —que reobre després d’una ordre de tancament absurda—, o participa brillantment en la reedició del famós festival SELVA ROCK de Mallorca, amb els Mil Simonis fa bolos al Teatret de Salt, al Teatro Español de Madrid —compartint cartell amb en Sisa—, al SONARr, a la Plaça dels Sedassos de Tarragona i a Gironella per fer de regal de bodes. I amb tots plegats… torna a ser l’any de Virus laics: en Pau ha aconseguit vendre un antic projecte —el Coit Català (que a l’hora de la veritat li fan canviar pel de Copulacció), consistent en l’execució conjunta d’un castell i una sardana coronada pel gest de l’enxaneta, que en el toc final llança un raig de llet al cel— per fer-lo el 27 de setembre a la Plaça de Catalunya de Barcelona, tancant LA MERCÈ, com a colofó de l’espectacle Virus Laics i durant l’execució de la Dansardana, amb la col·laboració especial de
la cobla del Marcel Casellas doblada, és a dir, completa. Una súperproducció, exitosament comandada per la Memi, que comporta resoldre seriosos problemes de tota mena: tècnics, de relació, de coordinació, d’assaigs… i ocupa molt de temps i molta energia. Tot i amb tot, es compleixen els plaços i la cosa es fa. I surt bé. Funciona tot a la perfecció… llevat que, al darrer instant, el castell fa llenya causa d’uns canons de confetti inesperats que desorienten els castellers i una noia resulta lesionada. La reacció dels Castellers de Barcelona és adversa, i de manera no gaire comprensible en fan al Pau culpable i el titllen públicament de persona non grata. La festa queda deslluïda i l’èxit atenuat, però en pau no es desanima. Pensa que la figura —que Bienve Moya considera brillant— es tornarà a intentar més endavant. Un mes més tard, tot i que sense Coit català, el Virus laics es repeteix a Girona per Festes de SANT NARCÍS: missió acomplerta, en Pau ja n’ha fet 61. Regal amortitzat. (Capítol tancat…?)
A part dels bolos, el Pau encara té temps de ficar-se en altres embolats: inicia una col·laboració amb en Carles Santos, que finalment no tira endavant, en motiu de l’exposició que Arts Santa Mònica dedicarà al Quim Monzó; participa al concert "Mou-te pels quiets" que Màrius Serra organitza a l'Auditori en pro de la problemàtica del seu fill Llullu, on fa un duet amb en Sergi López interpretant L’home estàtic; es veu implicat en el documental "Morir de dia", de Laia Manresa i Sergi Dies, on hi
surten imatges compromeses de la Mercè Pastor, mare absent dels seus fills grans; interpreta Licors al concert d’homenatge que s’organitza a l'Art Factory de Barcelona en record de Jordi Carbó, que és qui va posar el saxo al disc homònim; fa un cameo amb els Don Simón y Telefunken a Tarragona  i després inaugura el FIGUETA ROC amb l’Ivan Telefunken i el Llull, amb 7 anys, a la percussió, revisitant Jo, la donya i el gripau i dedicant-los la cançó Cor ateu.gif, composta especialment; participa en un petit recital davant el nº 9 del carrer Nou de Mataró, a les 9 i 9 del vespre del dia 9 del mes 9 de l'any 09, cantant el seu tema 3-33-3 amb el Neil Harbisson, organitzador, amb la Moon Ribas, de la moguda; col·labora en un concert del pintor Adrián Morales, adscrit a la moguda post-human, a la Casa Elizalde; participa a la taula rodona "Poetes i contracultura" organitzada per David Castillo al Museu Picasso; fa una doble col·laboració a la Fira Mediterrània de Manresa: un dia amb el Marc Sampere i el seu “Compartir dóna gustet” i el següent amb el Marcel Casellas i el seu “House aborigen”; enregistra una llarguíssima entrevista pel documental de Morrosko Vilasanjuan "Barcelona era una Fiesta" i improvisa una conferència a la Biblioteca de Palafolls titulada Cibòrgia que, un cop transcrita, esdevindrà una mena de targeta de presentació del seu posicionament actual. A més, des del 18 de setembre participa cada divendres, amb secció pròpia, al programa “Tot és molt confús” de Catalunya ràdio.
I al desembre, Jisàs, com cada any.
any 10: Any més relaxat: deixant a banda els Jisàs a Pierola i Palafolls que són cua de la gireta del 2009, l’any comença el 2 del 2 amb una Poetada compartida amb Josep Ramon Roig, Pere Sousa i Juan Crek a l’Antic Teatre de Barcelona i una reunió a mitjan mes amb Bienve Moya per mirar de posar en solfa lo del Coit Català amb la intenció de poder-ho girar per fires i teatres. Infructuosa. Immediatament després, entre febrer i març ve l’enregistrament a Cadaqués i a Tiana del programa "El convidat" de l’Albert Om, que en ser emès a final d'any per TV3 tindrà un gran ressò (sobretot la paella que en Pau cuina en presència de la seva mare que les farà famoses a totes dues, a ella i a la paella), col·labora en el projecte RAMBLEROS (una carpa instal•lada durant dos mesos al final de les Rambles de BCN on s’hi passen activitats relacionades amb els 60/70) i on ell hi fa un bolo amb els Mil Simonis i escriu un text —Inici d’un canvi històric— sobre el qual Joan Ollé muntarà l’espectacle “Rebels amb causa”, dins el qual la Silvia Pérez cantarà Rosa d’Abril (l’amor s’hi posa) acompanyada pel Toti Soler, enregistra un vídeo per a la tele amb en Neil Harbisson, que ha posat en pràctica El cant “natural” dels ocells, una vella idea del Pau exposada en un dels seus articles Pro-digo, pro-pongo a La Vanguardia i fa un tema acompanyat pel Juansu i el Llull al Teatre Zorrilla de Badalona on en Joan Reig presenta el disc "Vestits nous". Al maig Poetada a Piera, estrena del documental "Morir de dia" a la Virreina. Al juny
participa a un homenatge a Jesús Lizano al Casinet d’Hostafrancs on li dedica el llarg poema "Nomo barbudo de la `palabra". Al juliol adéu carnet (pels punts): tres mesos sense conduir i després dues setmanes de curset i examen de recuperació. A l’agost sant tornem-hi amb l’obertura del Figueta Roc amb en Llull i l’Ivan, amb la particularitat que aquest any actuen sota la pluja (i es mullen molt, malgrat que una noia del públic puja a aguantar-los un paraigües durant tota l’actuació), una pluja que tot seguit esdevé un temporal d’aigua i vent que fa caure les torres de llum i obliga a clausurar tot el Figa Rock. Al setembre Ribaibal al castell de La Geltrú, un bolo amb Mu a la Torre de les Hores de Martorell, on té ocasió d’interpretar el Rap hiparxiològic a la mateixa casa on va viure Pujols, és sotmès a una mena d’entrevista pública a l’FNAC de l’Illa Diagonal pels periodistes David Barba i Víctor Amela sobre la temàtica de Cibòrgia, col·labora al “Toc d’inici” de les festes d’Esplugues del Llobregat sota la direcció de Marcel Casellas, i treu el nas al muntatge "Punk tapes" en què en Jordi Valls presenta a l’Arts Santa Mònica les gravacions en cassette que va fer a Londres a mitjan 70s. A l’octubre Poetada a l’Heliogàbal dins els Trimestres de Poesia d’Usted es un Colectivo, fa una col·laboració al disc "Tenebrari" d'Els Collons del Pare Rababa, assisteix a l’estrena barcelonina, dins el Festival In-edit, del documental "Barcelona era una fiesta"… i el dia 30 la Memi té un infart. Aquest cop seriós; una d’aquelles
coses que, per molt que les superis, et marquen i et canvien la vida i la dels teus.
Al novembre Poetada als Jardins de la Mercè, a Girona, i rocambolesca assistència al Palau de la Música de Barcelona a escoltar la versió rococó que el Cor Lieder Camera ha fet de Noia de porcellana. Al desembre, un Ribaibal al Sidecar amb Les Aus, que és important perquè aquí coneix al Mau Boada amb qui establirà una fructífera col·laboració, i dues Poetades: una al Casino de Vic en ocasió del XXVIII Congrés de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua catalana (AJELC), convocat per Carles Turat, i l’altre al Teatre Principal de Badalona, que vol que també faci alguna cançó i s’hi enduu al Juansu i al Llull.
Continua a la ràdio cada divendres, aquesta segona temporada explicant anècdotes de la seva vida, actualitza el Jisàs per tancar l’any.

any 11: Aquest any la cua del Jisàs s'allarga fins el 15 de gener al Teatre de la Passió d’Esparraguera, un lloc emblemàtic. Quatre dies abans, en Marcel Caselles convida en Pau a un sopar al Via Fora després del qual alumnes seus li interpreten una versió de Dansardana. Al febrer, Ribaibal al vestíbul del nou Auditori de Roses, recuperació de tots els discs de pedra, gramola inclosa, del seu avi Carles Riba i enregistrament d’un vídeo per als nois de “En un xip multicolor”, amics del Neil, parlant de cíborgs.