migbio4
any 02: Continua la redacció del llibre i a l’estiu, sensibilitzat pel tema de l’experimentalisme i la instrumentació electrònica, assisteix a un curset sobre física quàntica que imparteixen al Museu de la Ciència. Presenta el projecte Piràmide làser sobre Barcelona, tota la ciutat sota una sola teulada a la direcció del Fòrum Universal de les Cultures 2004, però li és rebutjat. A Folgueroles, participa a un dels actes inaugurals de l’Any Verdaguer, ideat per Perejaume i anomenat “De com situar Verdaguer sobre el territori”, recitant textos del poeta. Apadrina i actua al primer FIGA ROCK a La Figuerosa. La Memi trenca aigües anant de bolo a Vinyols i els Arcs però no és fins al 12 d'octubre, dia de la hispanitat que el seu cinquè fill (i segon d’ella —el Llull Riba March, nom que compendia tres grans poetes catalans—) veu la llum. Una setmana més tard, en Llull perd el cordó umbilical a València, en ple Encontre d’Escriptors, on el Pau i el Sisa han estat convidats a participar en una taula rodona sobre el surrealisme i on la juguesca dels seus noms i cognoms fa que es converteixi en la mascota de les jornades. Intervé al documental "Inútil total" en record dels que es van lliurar de la mili fent-se passar per inútils. L’any s’acaba igual que havia començat: amb una extensa gira nadalenca de Jisàs de Netzerit amb De Mortimers.
any 03: Metralletres creix i es multiplica: per una banda s’estan produint les Metralletres TV a Televisió de Catalunya, per una altra, ha començat la producció definitiva del Roc Impúber, amb Antonio Puertas, que passa a anomenar-se Metralletres CD, i per una altra encara, es va consolidant el nou espectacle amb De Mortimers, que es dirà Metralletres TT. Participa a un homenatge de Girona al poeta Fages de Climent amb Ventfonia, un tema del Cosmossoma dedicat al Sabater d’Ordis. Esdevé membre fundador de la Plataforma d’Autoeditors i en redacta el manifest. Al costat de Diego Manrique fa una conferència sobre Dylan i la contracultura a la Universitat Pompeu Fabra. És convidat a Formentera per rodar un documental patrocinat pel Govern Balear i presentat per Jesús Ordovás sobre artistes que han creat obra a ses illes. Participa amb un tema inèdit, El colom de la pau, al concert “Guerra No”, organitzat en protesta per la guerra contra l’Iraq. En ocasió d’una de les clausures de l’any Verdaguer executa una hilarant versió del Virolai amb De Mortimers. Metralletres TT, sempre amb De Mortimers, pren forma definitiva a Cadaqués, se’n fa una pre-estrena a Tiana, s’estrena a la 2a edició del FIGA ROCK i és presentat oficialment al Mercat de Música Viva de Vic. Al desembre s’anuncia temporada al Romea amb Jisàs de Netzerit... que acaba fent-se a Tarantos.
any 04: Acabada la gira de Nadadales, roden l'espectacle Metralletres. Al febrer De Mortimers són contractats per animar la rua del Carnaval de Tiana i el Pau fa de Rei Carnestoltes, motiu pel qual escriu un extens discurs sobre la carn. Al març participa en un sarau de cantautors que munta el Moncho Alpuente a Saragossa. A l'estiu torna a La Figuerosa a celebrar el tercer Figarock estrenant-se amb els Muuu, el seu nou grup de rock dur. Al setembre gireta de Ribaibal amb la Memi i l'Aina: El Prat, Porreres, Almacelles, Sala Vivaldi (BCN), Vilassar, St. Cugat, Porreres, Manlleu. Gireta que remata al festival Periferias d'Osca. Al novembre, a Madrid, participa al vintè aniversari de la revista Rock de Luxe amb una moderna versió de La besàvia. Cap a finals d’any, es reuneix amb tots els germans per avaluar la situació de la mare, que viu sola però comença a estar bastant atrotinada, i decideixen que a més d’una cuidadora als matins i una altra a les tardes, ells li faran cangurs a les nits, cosa que vol dir una de cada nou... fins a la seva mort, que es produeix el 12 del 6 del 12. Per Nadal, està clar, noves dosis de Jisàs amb renovada alegria: un any més a l'Slàvia de les Borges Blanques, Algemesí, Tortosa, Palafolls, Blanes, Teatreneu (BCN). I… Aleluia! Ja tenim pàgina web gràcies al currasso que molt gentilment s’ha tirat l’Oriol Malet, que no tan sols l’ha activada i organitzada sinó que també l’ha decorada amb les seves magnífiques il·lustracions d’estil inconfusible.
any 05: Un any d'allò més mogut. Gira amb els Muuu, revisitant els temes més canyeros de l'Electròccid i el Dioptria: Constantí, Terrassa, Riudarenes, Figa Rock, Senglar Rock, la Casa del Mar de Bcn, Esparraguera... tot ben amanit de Metralletres amb De Mortimers i fins i tot una bona ràfega de Ribaibals. Escriu el potent assaig Nosaltres els terroristes que autoedita. El mateix dia de setembre que l'Eduardo Bravo arriba de Madrid per fer-li una entrevista per a la revista d'arts gràfiques Visual, en Pau ingressa a l'hospital amb una complicada pleuritis i durant un mes i escaig queda tot en suspens. Aprofita per escriure, a petició d'en Francesc Vidal (que en fa les il·lustracions), el poemari Màximes Maximalistes (Arola ed.), on matisa en vers el discurs abocat a Nosaltres els terroristes, afegint-hi tot allò que li inspira el panorama hospitalari de Can Ruti. L'endemà de rebre l'alta, surt de gira amb De Mortimers cap a les Illes i el País Valencià.
En tornar ja té llest el nou guió de l'espectacle nadalenc i sense gaire temps per assajar, engega una nova edició del Jisàs. La revista EfeEme va publicar a finals d'any "Pau Riba - Irreal y real"
, un depurat exercici de síntesi que condensa la llarga entrevista que van mantenir en Pau i José María Valiño per correu electrònic desde finals del 2004 fins a mitjans del 2005. També la revista Visual acaba traient el llarg article d’Eduardo Bravo, "Pau Riba, grafista", on es fa un bon repàs a la seva poc coneguda faceta de dissenyador gràfic.
Participa a la pel·lícula "Salvador", de Manel Huerga, enregistrant en directe un parell de temes amb els Muuu en un plató decorat exactament igual que l’antic Zeleste del carrer Plateria. Remata l’any decorant un plat per al Food Culture Museum del Miralda i rebent la grata sorpresa del "Non Solum", l’espectacle del gran Sergi Lopez on aquest interpreta a pèl tot L’home estàtic.

any 06: :Per si no anava prou de cul amb 5 espectacles rodant al mateix temps (Jisàs, Metralletres, Ribaibal, la Poetada i EADX o Electròccid Àccid Dioptria Xou amb els Mu, que s’han anat deixant us pel camí), tot just començar l'any, arriba una nova proposta. Els de la discogràfica Bankrobber l'engresquen per muntar una banda amb una selecció de músics de la casa (Mazzoni, San Josex...) per tal de fer-ne una de sonada al POPARB'06. Dubta molt però ho acaba fent. Encara s'està preguntant quin sentit té muntar una altra banda, però, que, com aquell que diu sense ni adonar-se'n, ja se n'està tramant una de nova: un còctel molotov de Mil Pesetas i Don Simon & Telefunken fa una tria meticulosa dels temes preferits d'entre l'arsenal d'en Pau per tal d'estrenar-se amb ell al FESTIGÀBAL durant les Festes de Gràcia.
Tot i així, encara li queda temps per col·laborar amb un projecte d'en Martí Ventura sobre "Els 7 Pecats Capitals" i per
fer sonar el seu rap a la representació del "Ritual Hiparxiològic" d'en Pujols que Moixic organitza a Solsona. També accepta de grat la proposta d'en Joaquim Jordà per protagonitzar un documental sobre l'arribada de l’heroïna a Espanya… que, degut a la seva mort, no s’arribarà a fer. Però el 2006 no s'acaba mai i, a principis de setembre, aprofitant que el Dioptria compleix 35 anys i que ha estat escollit com el millor disc de la discografia catalana de tots els temps, la revista Enderrock i el promotor Joan Mas li organitzen “per sorpresa” un macro concert d’homenatge amb una banda de jazz comandada pel saxofonista Llibert Fortuny… i Albert Pla, Eduard Canimas, Gerard Quintana, Guillamino, Jordi Sabatés, Marc Parrot, Oriol Tramvia, Pascal Comelade, Pastora, Roger Mas, Santiago Auserón, Sisa, Titot i Sidonie com a col·laboradors voluntaris, amb un enorme desplegament de mitjans… però deixant-lo a ell a fora, a mirar-s’ho tot des de la barrera. En Pau —que està més viu i més en actiu que mai— no hi està d’acord i obre amb ells una tensa negociació de la que no en treu l’aigua clara fins que, fent un esforç, adquireix a PDI els drets de propietat del Dioptria i, a part de demanar participació en la moguda, atura la majoria de programes de TV, discs i gires que tenien en previsió, i també un documental de promo que s’havia de fer sobre com es va fer el Dioptria… documental que acabà fent en Manel Mayol, desentenent-se dels d’Enderrock que l’havien contractat, i serà presentat
setmanes més tard a Manresa sota el títol de "Deixa'm en Pau". D’entre les rocambolesques conseqüències de tot aquest sainet encara cal mencionar el migmetratge: Dioptria, 37 anys i un dia que el propi Pau fa en col·laboració amb seu nebot Nolasc Riba, en què, amb certa dosi de surrealisme, explica la gènesi del Dioptria a càrrec de la discogràfica Concèntric, desapareguda des de principis dels 70. Aquest document, més que un documental, l’ha de treure la revista però la revista no l’accepta i resta inèdit.
L’any s’acaba amb la ja tradicional gireta nadalenca del Jisàs que aquest cop inclou el Teatre Magatzem de Tarragona. Per no desmerèixer, a l'Uri li comença a fer l'orni la furgona i —uf!— l’hem d’anar seguint amb un cotxe per avisar-lo quan perd massa aigua perquè s'aturi i torni a lligar el manguito amb una nova brida de plàstic que resistirà uns quants quilòmetres abans de fondre’s. (Santa brida gloriosa!) A la següent estació del viacrucis, a Les Borges Blanques, la furgona es queda definitivament clavada a mig camí i a l’Slàvia hauran de patir una altre d'aquelles rareses: un Jisàs amb ningú més a l'escenari que en Pau… i la Memi!
any 07: Any de ressaca: en espera d’acabar el periple nadalenc de Jisàs de Netzerit al Teatreneu de Gràcia (BCN) i al Teatre Aurora d’Igualada, l’any comença amb l’emissió per part de TV3 —el mateix dia 1— del Concert d’homenatge al Dioptria. A mitjan gener en Pau és convidat a Palma de Mallorca a participar en un col·loqui sobre la Nova Cançó després de l'emissió de la pel·li "Canet Rock" amb presència del director Francesc Bellmunt… que 40 anys després encara no ha pagat drets d’autor a ningú. Al juny porta la seva Poetada a la PRIMAVERA POÈTICA que anualment se celebra a La Garriga i participa com a músic al festival EMERGENT de Girona.
A l’agost, FESTIGÀBAL (BCN) amb els Mil Simonis. El 15 de setembre el Canal 33 emet "Deixa'm en Pau", el reportatge espuri el director del qual encara li deu al Pau, també, molts diners. A partir d’octubre, Ribaibals a Manresa, a l’Orfeó Canongí de La Canonja (Tarragona) i al Festival Desviat de Camallera i Llampaies (Girona), al novembre segella la seva primera col•laboració amb Franc Aleu i els germans Roca en l’espectacle "Jason i els argonautes" (la posada en escena compta amb vuit pantalles de vídeo gegants pels episodis infogràfics i quatre instruments robòtics que interpreten música d’Elena Kats amb textos i intervencions vocals d’en Pau) i al desembre altre cop amb el Jisàs a Barcelona, Badalona, Sant Cugat, Palafolls, Mataró, Lleida i les Borges Blanques…