any 81: Surt al mercat l’LP Amarga crisi i el presenta a la Casa de Caritat, dins la campanya del Grec. Actua a la FESTA DEL TREBALL, posteriorment anomenada “festival de la llauna” per la quantitat de llaunes de beguda llençades pel públic a l’escenari (en acabar, P.R. regalarà tot un caixó de llaunes abonyegades al president del PSUC, responsable de la festa). Improvisa a Mataró una “contraconferència”on, sota el títol "Crisi d’una societat en trànsit". resumeix les seves teories macroastrològiques a propòsit del canvi d’era, la cultura d’aquari, etc.

any 82: Presenta a Zeleste l’espectacle Roc Senskà, amb cançons dedicades a Dalí, Tarradellas (que assistirà personalment a una de les representacions), Narcís Serra, Ma del Mar, etc., espectacle que després repetirà a la Plaça del Rei, dins la campanya del GREC. S’interpreta a si mateix a la pel.lícula "3x4" de Manolo Iborra. Engarsa unes quantes de les seves cançons en la Història de l’home que no feu mai res de profit, un espectacle per infants que, interpretat a duo amb Toti Soler i formant part de la campanya “La Caixa a les escoles”, passejarà per tot el país.

any 83: A primers d’any i en acte de servei de l’extenuadora campanya de “La Caixa” (dues actuacions diàries, dia sí dia també), sofreix un accident de certa gravetat en què perdrà
el cotxe, l’equip de so i la integritat de dues costelles. En recuperar-se i per refer-se de les pèrdues, fa un recital a Zeleste, amb el Toti, anomenat Musaic. Els dies 7, 13, 21 i 28 d’agost, i obrint sengles parèntesis en l’apassionada escriptura d’Última ena i descrucificció, la seva primera novel.la, celebra el seu 35è aniversari al Cafè Odeon de Canet de Mar amb un CICLE MENS(TR)UAL que, coïncidint amb les fases de la lluna i rememorant les quatre estacions, inclourà Amarga crisi de tardor, La llei polar, focs primaverals, i licors d’estiu.

any 84: Exerceix de periodista a El Noticiero Universal  amb la secció De colega a colega. És proposat per fer de Dalí a la pel.lícula que Antoni Ribas pensa fer sobre el pintor (paper que finalment s’endurà Lorenzo Quinn). Protagonitza 30 capítols de la sèrie "Digui Digui" per TV3, on fa de taxista andalús. Segueix intentant muntar l’Eskato Roc.

any 85: Denuncia una reedició poc acurada del Dioptria i fa que la retirin de les botigues. Proposa l’estètica "Trans" i llença un manifest a favor de la “Transcançó” i contra el tancament cultural i la normalització lingüística. Proposa erigir una font/monument a la cançó i cremar una falla per exorcisar-la. Publica un extens reportatge sobre Els contes de Fades a la revista "Quaderns". Pel GREC, i al llarg d’una setmana, presenta l’espectacle Transnarcís a la Plaça del Rei de Barcelona, amb gran èxit de crítica i públic.
Repeteix la presentació a la FIRA DE TEATRE DE TÀRREGA i a Girona, on actúa per sant Narcís al peu de les escales de la catedral. Surt una carpeta amb gravats de la seva germana Mercè i poemes seus. Presenta l’espectacle Nadal Halley a Els 4 Gats.

any 86: Entra a formar part de la Comissió Assessora per a la Modernització de la Cultura creada per la Con de Cul de la Gen de Cat (o Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya). Col.labora setmanalment al suplement dominical de "La Vanguardia" amb una secció titulada Pro digo/pro pongo. Fa de tonto del poble a la pel.lícula "Caín" de Manolo Iborra. Després de treballar tot l’any amb Saura i Torrente en la creació d’un llibre-disc-objecte de regal basat en l’espectacle del mateix nom, presenta el que serà el seu 7è LP Transnarcís a l’Snooker, on un matalasser matxucarà un munt de flors com si es tractés d’un munt de llana. Musica tres poemes del seu avi Carles Riba i presenta a Zeleste el “recital transgenètic” De riba a riba.

any 87: Surt al mercat la seva primera novel.la amb el títol escurçat: Ena. Celebra el primer aniversari de la seva pàgina de propostes dominicals a "La Vanguardia". Presenta a Barcelona i a Madrid (on aprofita per gravar el programa "A media voz", a TVE) un nou espectàcle anomenat Irri Babà. En
motiu de les Festes de la Mercè, el transforma en un espectacular show a la plaça Sant Jaume on, vestida d’Eva, la vedette Eva León és depositada damunt l’escenari per una enorme excavadora mentre que ell intenta fer-li voleiar la cabellera que li cobreix la nuesa amb un assecador de cabells.

any 88: Es retira a Cadaqués per escriure i des d’allí segueix col.laborant a "La Vanguardia". Coïncidint amb el 20è aniversari del Maig del 68 i amb la celebració dels tercers comicis autonòmics postfranquistes a Catalunya, publica La gran corrida, un assaig sociopolític de caràcter autobiogràfic i testimonial, redactat a partir d'una sèrie d'entrevistes de caracter contracultural als candidats dels anys 80 i 84 (entrevistes realitzades en col·laboració amb en Pau Maragall/Malvido de Vídeo-9). Intervé com actor a les pel.lícules "Bajarse al moro" de F. Colomo, "Unes vacances tranquil·les" de J. Grau, i "El baile del pato" de M. Iborra. Escriu el guió de La bonita historia de la legionaria Conchi Galán y el chulo Málaga, adaptació d’un relat de F. Quiñones per la TV andalusa. Assisteix, a Sant Cugat, al curset “Frank Daniel’s script writings”. Reconverteix el seu Nadal Halley (recital de nadales tradicionals en col.laboració amb Toti Soler) en Jisàs de Nezerit o capítol 0 de la Guerra de les Galàxies.
any 89: Escriu pel COOB una proposta de disseny de la festa inaugural dels Jocs Olímpics del 92 que inclou, com elements principals, El Gegant Olímpic i Les Catifes florals artístiques. Escriu diàriament al suplement estiuenc d’El Periódico una reflexió sobre els prodigis de la dècada dels 60. Col.labora com actor a les pel.lícules "Una dona al meu jardí", d’A. Padrós i O. Martí, "La bañera" de J. Garay, a un capítol de "Le retour d'Arsene Lupin" —sèrie coproduïda per distintes televisions europees— dirigit per J. Cadena, on fa de Dalí, i a l’obra "Estimat Bruce Springsteen" muntada pel Teatre de l’Ocàs en ocasió del primer FESTIVAL DE TARDOR.

any 90: Participa al festival de presentació del disc que l’Orquestra Plateria dedica a la Cançó, on hi ha una versió de Noia de porcellana. Escriu el text de totes les cançons, musicades per Gringos, del musical "Línia roja" que la companyia Teatre de l’Ocàs estrena amb gran èxit al Condal, com una de les produccions estrella del segon FESTIVAL DE TARDOR. Escriu per l’IMPU La vinya olímpica, un projecte per l’ajardinament del Parc del Migdia, dins l’Anella Olímpica. Dissenya La capsa audiovisual, una curiosa proposta pel Pavelló de Catalunya a l’EXPO'92. Composa una part de la banda musical de "Quomix", espectacle de dansa del Ballet Contemporani de Barcelona. Converteix Jisàs de Nezerit en El sí de Jusip, capítol 0 de la Guerra de les Galàxies, un còmix
que serà dibuixat per Francesc “Max” Capdevila, el creador de Peter Punk. Organitza els actes musicals de la 4a FESTA DE LA CREATIVITAT al Palau March.

any 91: Adapta els seu projecte Catifes florals artístiques a la Cerimònia Inaugural de l’EXPO'92 i co-dissenya, amb X. Olivé, la festa del Dia de Catalunya a l’EXPO 92. Presenta, dins el cicle Dijous al Regina organitzat per Ressons, l’espectacle Ribaibal on, en col.laboració amb el seu fill Pauet, recupera les seves primeres cançons i en llença de noves. Passa 2 mesos al Marroc interpretant un paper co-protagonista a la pel.lícula "Orquesta Club Virgínia" dirigida per Manolo Iborra. Treballa en un nou projecte titulat Piràmide laser sobre Barcelona. Organitza els actes musicals de la 5a FESTA DE LA CREATIVITAT.

any 92: Neix el seu 4rt fill Pròsper. Fa de co-guionista, director i presentador del mini-programa Trif-tong, del que TV3 n’emetrà 33 capítols durant l’estiu. Realitza una catifa floral de 200 m2 al Moll de la Fusta per tal d’acollir la flama olímpica tan bon punt aquesta arriba a Barcelona la nit abans de la inauguració dels Jocs (aquest és l’únic de tots els seus projectes olímpics que arriba a realitzar-se). Amb T. Vilardell dissenya i organitza a Sant Boi de Llobregat, dins el marc d’Altaveu 92, l’acte commemoratiu dels 25 ANYS DEL GRUP DE FOLK.
El Dioptria és reeditat en compact disc. L’editorial La Magrana prepara una biografia seva i ell treballa de cara al seu rellançament discogràfic.

any 93: Enceta la col.laboració setmanal Logia del fil 1 al diari Avui. Mentre continuen les reedicions en compact disc (Jo, la Donya i el gripau, Electròccid, Amarga crisi), treu un nou disc al mercat: Disc Dur. Repren les actuacions: Cadaqués, Olot, Torelló, Universitat Catalana d’Estiu a Prada, Mercat de Música Viva de Vic, Fira del teatre al carrer de Tàrrega... Recolzat pel Big Ensemble Taller de Músics amb direcció i arranjaments musicals de Xavier Maristany, fa a l’Espai un concert d’homenatge als seus avis Riba/Arderiu, amb el mateix títol que l’any 86 posà a Zeleste: De riba a riba. El concert és enregistrat en directe i per Nadal surt el disc. Presenta l’espai Daguerreotips dins l’informatiu musical "Zona V" del Canal 33. Escriu “bitllets” a les pàgines d’opinió de El Periódico. Surt al mercat una biografia seva escrita per Magda Bonet.

any 94: Continua exercint la seva tasca periodística a l’Avui i a El Periódico. Escriu la lletra de les cançons de "L’efecte Alka Seltzer", un muntatge teatral de Miguel Casamayor basat en textos d'Ensensberger i Watzlawick. Adapta Joan Brut un conte de "Sis Joans", del seu avi Riba, per Eina d’Escola i en fa les cançons.
Fa el pregó de les Festes de Tiana. Incorpora el seu fill Caïm (que juntament amb el Pauet acabarà formant el grup Pastora) a l’espectacle Ribaibal amb el qual realitza una gira organitzada per l’ACIC o Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana. Treballa en el guió i la direcció de Likeion, terra de llops, un espectacle multimedia per ser realitzat, en sessió única, a l’espai cremat del Gran Teatre del Liceu. Composa cançons per les cantants Nina i Marina Rossell.

any 95: Continua rodant l’espectacle Ribaibal, amb els seus fills Pauet i Caïm. És comissariat pel centre KRTU per dur a terme, conjuntament amb Víctor Nubla i Julià Guillamon, l’exposició ALTER MUSIQUES NATIVES (que reuneix tota la música experimental feta a Catalunya des de principis dels 60), mostra que s’inaugura a Vic coïncidint amb el seu Mercat de Música Viva. Els seus articles de l’Avui comencen a ser àmpliament utilitzats com a material didàctic en escoles i acadèmies i fins i tot un d’ells, Peixos i aquaris, és proposat a l’examen de selectivitat (algunes cançons ja fa anys que apareixen als llibres de bàsica). Prepara el disc Roc impúber, un recull de totes les cançons compostes per Eina d’Escola. Decideix autoeditar-se.