Bio Pau Riba I

any 48: neix a Palma de Mallorca, de pares catalans. Els seus avis són el diputat i fundador d’Unió Democràtica de Catatalunya Pau Romeva, el poeta i humanista Carles Riba i la poetessa Clementina Arderiu.
any 50: els seus pares tornen a Barcelona, on fixen la seva residència definitiva, i l’ingressen en qualitat de pàrvul a l’escola Isabel de Villena, fundada i dirigida per Carme Serrallonga, on cursarà tots els seus estudis fins a preuniversitari.
any 52: contrau una meningitis de la qual se’n surt a base de dolorosíssimes injeccions d’estreptomicina -duta de Suïssa, ja que a Espanya encara no se’n troba- que li són aplicades directament a la mèdula espinal per entre vèrtebra i vèrtebra. Això el manté gairebé un any postrat al llit i aïllat de la resta de germans, i fa que durant la convalescència hagi d’aprendre a caminar altre cop.
any 64: forma el duo Els troba-2 amb el seu cosí-segon i company de classe Jordi Casassas i comença a escriure els primers poemes que, a poc a poc i gràcies a una guitarra que li regalen al seu germà Carles, s’aniran convertint en cançons
any 66:el 7 d’agost, el mateix dia del seu aniversari, li és
concedit un accèssit al premi “La vida Nova” de Cantonigròs

pel recull de narracions curtes Carta a la vida. S’inscriu a l’escola Massana on durant dos anys cursarà estudis de disseny i grafisme, i entra com aprenent a l’Estudi Cormenzana. (A partir d’aquí es farà càrrec del treball gràfic de totes, o quasi totes, les seves caràtules i pòsters, i fins i tot serà contractat durant anys com a grafista de Concèntric, la seva primera discogràfica.)
any 67: es presenta al Certamen Literari Jovenil en llengua catalana convocat pel Centre Parroquial Sant Josep de Badalona i s’enduu el 1er premi de prosa per La guerra molla i el 1er premi de poesia per La nit blanca. S’enduu també el 1er premi al 1er FESTIVAL DE LA CANÇÓ UNIVERSITÀRIA organitzat per l’Escola de Periodisme del CICF amb la cançó Taxista, que serà el tema estrella de l’EP que, aparegut el setembre i presentat a la Cova del Drac per Ma Aurèlia Capmany a l’octubre, inaugura la seva discografia (Aquí en podeu llegir la crítica de Joan de Sagarra). Al novembre és detingut en una manifestació d’universitaris i empresonat a Via Laietana, experiència que li inspira la cançó Quatre barres blanc i negre. Intenta entrar als 16 Jutges però és rebutjat per la seva forma de vestir. En resposta, co-funda el GRUP DE FOLK -un col·lectiu estructurat segons una filosofia molt més popular i participativa- i, amb Jordi Pujol, forma el duo Pau i Jordi del qual apareixerà ja una primera cançó, “L’enuig de Sant Josep”, a l’EP col.lectiu El Nadal no té 20 anys.

any 68: entra a formar part del clan Raimon/Pi de la Serra amb qui comparteix, entre altres actuacions, una exitosa setmana de recitals al Romea. Com a membre del Grup de Folk, i coïncidint amb els famosos esdeveniments de maig a París, coorganitza les 9 HORES DE FOLK al Parc de la Ciutadella. Poc després surten publicats el seu primer llibre, Cançons i poemes -prologat per Raimon-, i el primer EP de Pau i Jordi -contenint “En Pere Gallerí” i altres tres cançons tradicionals- que obtindrà el premi al millor disc de folk 1968. Al FESTIVAL DE CANCÓ de Sant Pol de Mar li és concedit el “premi vermell” a la millor cançó d’autor per L’home estàtic. A l’octubre apareix el single Noia de porcellana, al novembre Pau i Jordi presenten el seu show JOGUINES D’ÈPOCA I CAPSES DE MISTOS a La Cova del Drac, i al desembre es dissol el Grup de Folk.
any 69: es casa amb Mercè Pastor. Surten els singles “El rei de Xauxa”, de Pau i Jordi, i L’home estàtic. Col.labora amb el tema El matí just a trenc d’alba a l’EP col.lectiu Miniatura i en dissenya la funda. Surt al mercat el seu primer LP, Dioptria -un album doble, dissenyat per ell mateix, que de moment només conté una placa-, la presentació del qual té previst fer-la al Palau de la Música. En ser-li negat el permís, però, convenç al seu amic Sisa per tal que faci arribar al seu director una butifarra catalana dins una caixa d’orquídies llaçada amb les quatre barres.

any 70: Fracassades igualment les negociacions per fer-ne la presentació al Liceu, el Dioptria és presentat a Granollers i a Madrid. Però no és fins l’11 d’abril, quan munta l’ELÈCTRIC TÒXIC CLAXON SO al Price (impressionant espectacle en què una moto de 750 cc travessa la platea i puja a l’escenari, etc-) que el disc no es considera dignament presentat a Barcelona. El show és filmat per Carles Duran i Joaquim jordà, que s’han proposat realitzar un documental de 36 h. sobre l’estil de vida de l’artista, que ha format una comuna a l’Avinguda del Tibidabo. A l’estiu assiteix al Rock Festival de l’illa de Wight, que aconseguirà reunir més de 600.000 persones, i es veu obligat a restar dos mesos a Londres per falta de diners. En tornar enregistra el Dioptria II i presenta un “show oriental”, que inclou la cançó Licors, al FESTIVAL DE MÚSICA PROGRESSIVA del Salón Iris. Aprofitant l’estat d’excepció decretat arran dels judicis de Burgos, els propietaris de la finca aconsegueixen que la policia detingui a tots els integrants de la comuna i selli la casa “por orden gubernativa”. Tant ell com la Mercè, que està de vuit mesos, passen el fi d’any a la presó.
any 71: Davant la impossibilitat de recuperar les seves coses, es trasllada a Formentera amb la intenció de posar en pràctica les idees expressades en una taula rodona sobre els hippies que sortirà publicada a La Vanguardia. Allí neix el seu fill Pauet -el part del qual assisteix, com també assistirà, tres anys i mig més tard, el del seu segon fill Caïm-, i enregistra a l’aire lliure,

amb un Nagra, l’LP Jo, la donya i el gripau, que serà presentat el desembre a l’Odeón de Canet de Mar i al teatre Poliorama de Barcelona. És invitat al congrés de l’ICSID, a Eivissa, on participa en LA CIUTAT INSTANTÀNIA.
any 72 (73 i 74): Llevat d’algunes anades i vingudes esporàdiques a Barcelona per motius de feina (com ara l’actuació a les 6 HORES DE CANÇÓ A CANET l’estiu del 73), roman plàcidament a Formentera on composa Astarot Universdherba, La llei polar trinitària i cíclica de la natura, Els prínceps de Rocamadour i altres obres encara inèdites, i s’endinsa en l’estudi de les ciències ocultes -astrologia, alquímia, tarot, I Ching, etc-.
any 75: es desplaça a València per trobar els músics heavy que a Barcelona, enfrascada com està en la música laietana, l’ona mediterrània, el jazz i la salsa, no creu poder trobar, i enregistra a Madrid l’LP Electròccid àccid alquimístic xoc, que sortirà el novembre. A l’estiu participa en el primer CANET ROC on, acompanyat pels mateixos músics, interpreta Licors i es mig despulla en una actuació estelar que ha quedat immortalitzada a la pel.lícula del mateix nom dirigida per F. Bellmunt... que poc després firmarà també LA NOVA CANÇÓ, pel.lícula on, tant per les declaracions que hi fa com pel show -interpreta Noia de porcellana vestit de pubilla, etc- provoca l'escàndol.

any 76: actua al segon CANET ROC, al ENROLLAMIENTO INTERNACIONAL DEL ROCK Ciudad de León, a l’IBIZA FREE FESTIVAL, al FESTIVAL ROCK de Palma de Mallorca, i a la HORNACINA 76, una festa anual de la Universidat de Sevilla, on se li creuen els cables en plena actuació i organitza un inesperat drama de gelosia i ofuscament que dividirà el públic en bàndols, durarà hores, i suposarà la ruptura definitiva del seu matrimoni amb la Mercè Pastor. S’apunta a l’ADTE, o Associació de treballadors de l’espectacle, que diàriament programa música i teatre al Saló Diana on, en convocatòria oberta, muntarà un Licors monumental amb més de 50 músics de vent, uns quants baixos, guitarres i bateries, i vàries veus cantants. E l diumenge 21 de novembre fa de Doña Inés a EL GRAN TENORIO que aquesta associació munta al Mercat del Born , on és pujat als cels en una grua altíssima, acte al que s’hi apunta l’Ocaña.
any 77: posa música a l’obra de teatre/cabaret ELS PISPES, també muntada per l’ADTE al Diana i participa a les JORNADAS LIBERTARIAS celebrades al Parc Güell. Practica l’avantguardisme al tercer CANET ROC recitant a crits Astarot Universdherba acompanyat per Perucho’s. Treu l’LP Licors, enregistrat a cavall entre Madrid i Deià Mallorca) on

Daevid Allen li obre el seu Bananamoon Observatory, fa de tècnic i col.labora en el collage sònic. Surt Graficolorància, un llibre de cançons seves il.lustrades. Contrau l’hepatitis i ha de fer bondat durant tres mesos.
any 78:repta al rock anglosaxó amb l’espectacle Trama punt drama, on practica l’estriptís i el travestisme. Obté un èxit sorprenent i és considerat “superstar” pels mitjans de comunicació. Presenta l’espectacle Fènix a Madrid, on es passeja vestit d’àliga dalt un cavall per tota la Gran Via. El POPGRAMA (TVE) li dedica un monogràfic. De passada que llença el Manifest de la Nova Era, dissenya i coorganitza el darrer CANET ROC (internacional) el lema del qual, Contrita contradictio-Virgo inseminanda, conjuntament amb el cartell, també obra seva, on hi apareix la verge de Filipo Lippi provoca un dels majors escàndols de l’època. En tant que, per fi, es reedita el Dioptria com a doble LP, es retira a Cadaqués on emprèn un any sabàtic.
any 79: continua l’any sabàtic durant el qual aprofita per escriure la sinopsi de Maria del mar, una “òpera folk” que havia de ser produïda per Pepo Sol i interpretada per Ma del Mar Bonet amb coreografies de Maurice Béjart i tot el que fes falta, però que en fer-se enrera la cantant no arribà mai a superar aquesta fase. Enregistra Rollo roc, un single que veurà la llum

a finals d’any. Sortint d’oficiar la inauguració de la nova seu de la revista Popular 1, coneix un bomber de l’armada ianqui que l’invita a celebrar el “dia del marine” a bord d’un destructor que, després de reunir-se amb la resta de la Flota del Mediterrani i realitzar ballets marítims, salvaments virtuals i demostracions d’allò més ridícules i surreals, el deposita a Palma de Mallorca... on es veu obligat a fer una actuació per poder tornar a casa.
any 80: participa a la 1a MOSTRA D’ART de Tiana -on poc després, a la Casa Alta, s’instal.larà per viure- i al GRAN BALL DE PRIMAVERA organitzat per Tecla Sala i la Guia del ocio. És convidat a Eivissa a estrenar l’Ibiza Sound, un estudi-hotel amb pretensions multinacionals on enregistra l’Amarga Crisi i acaba fugint amb la cinta sota el braç. Actua dues setmanes al Zeleste per presentar, respectivament, La runa dels castells és un castell de runes i Amarga crisi (que encara no havia sortit en disc). Composa Eskato Roc, una òpera sobre el “terror nuclear” que, en firmar-se el 1er Tractat de No Proliferació d’aquesta mena d’armes no s’arribarà a representar mai, i un paquet de cançons sobre flors per na Ma del Mar Bonet. Escriu la “Historia del rock español” per un llibre alemany sobre els moviments rockers a tota Europa titulat EuroRock, que més tard sortirà publicada a la revista Vibraciones, amb il.lustracions fetes per ell mateix.